EL BRUC EN EL SEU ESTAT NATURAL

Bruc pot referir-se a diverses plantes de la família Ericaceae:

Diversos del gènere Erica

Erica vagans.
Bruc blanc: Erica arborea.
Bruc ceniciento: Erica cinerea.
Bruc blanquillo: Erica scoparia.
Bruc comú: Calluna vulgaris. el nom comú de la planta Thymus praecox

Les inflorescències són racemosas i apareixen en les parts superiors de les tiges. Les seves flors són urceoladas (amb els pètals soldats i d'aspecte acampanat) i de color rosat-morat, i es diferencia d'altres espècies de Erica en què tant els estams com l'estigma sobresurten per fora de la corol·la.

Floreix
A partir de juny fins a setembre-octubre, segons zona.

Es cria
A la regió eurosiberiana, encara que pot aparèixer a qualsevol altura és més freqüent a la muntanya, a partir de 800 m, depèn de la regió, per això és considerat un bruc de muntanya. Com la majoria d'espècies del gènere Erica, creix bé en sòls àcids i oligotróficos.

Hàbitat
Es troba per tota Europa, des d'Espanya fins a Dinamarca.
A Espanya és comú en el nord del país, sent a Cantàbria i el País Basc el bruc més comú.

Erica
El Bruc arbori,[2] bruc o bruc blanc, és una espècie arbustiva o petit arbre del gènere Erica, distribuïda per la regió mediterrània

Característiques
Molt ramoso i de port erecto sol mesurar de 0,50 cm a 2m m d'altura, encara que de vegades es converteix en un arbolillo de fins a 7 metres a Andalusia occidental i pot arribar als 15 m a Canàries. Té les ramillas blanquecinas, peludes; les fulles s'agrupen en verticilos d'1 o 2 i són molt estretes, lineares, lampiñas, i gairebé aciculares; mesuren d'1 a 3 mm de longitud. Les flors, que es produeixen en gran nombre formant una gran panícula piramidal són de color blanc o sonrosado, llargament pediceladas, amb pedicel proveït de 2 o 3 petites bràctees; corol·la acampanada hendida de 4 (5) lòbuls amples, amb 8 estams. Càpsula lampiña, abridera en 4 valvas.
Floreix des de febrer o març fins a juliol o agost, segons localitat.

Etimologia

Erica es creu derivat del grec ereiken: fallir, en al·lusió a les seves branques fràgils.

Hàbitat
En els boscos aclarits i matolls alguna cosa frescos i umbrosos, sobretot en els sòls desproveïts de calç (granits, quarsites, areniscas, etc); des de gairebé el nivell del mar fins a uns 1300-1600 msnm d'altitud; prefereix els tàlvegs, barrancs, torrenteras i vessants amb sòl fresc i alguna cosa humit.
Erica cinerea (bruc ceniciento, argoña o argaña) és un tipus de bruc, originari d'Europa central i occidental.
És un arbust baix l'altura del qual varia entre 15 i 60 cm, amb fulles fines amb forma d'agulla de 4 a 8 mm de llarg agrupades en volutes de tres. Les ramillas està cobertes per una pelosidad de color gris-cendra.
Les flors són acampanades, roses o porpres (més rarament blanques),de 4 a 7 mm de llarg, en racimos terminals, amb peduncles pubescentes. Tres bracteolas adossades als sèpals, que són purpúreos, lanceolados, glabros i amb el marge papiráceo. Corol·la de 4-7 mm, inflada en el mitjà i estreta en la boca, de color porpra viu, rarament blanca. Anteres amb apèndixs a la seva base; no sobresurten de la corol·la. Produïdes d'intervinguts a la fi de l'estiu.
 

Hàbitat
Viu sobre sòls descalcificats i no excessivament humits i és usada per a la producció de mel. Bruguerars.
 

Usos
Les inflorescències són antidiarreicas i estan indicades contra les afeccions renals i de les vies urinàries.
Erica scoparia (berozo, bruc blanquillo, bruc d'escombres, grecina) és un tipus de bruc de la família de les Ericáceas, originari d'Europa central i occidental.
És un arbust mitjà l'altura del qual varia entre 1 i 3 m, amb petites fulles de color verdós clar de forma lineal. Les flors són petites, verdoses groguenques, més o menys disperses per les branques superiors, floreix a principis de primavera. A Balears viu en sòls silíceos de Tramuntana de Menorca. Pot coincidir en els mateixos hàbitats que Erica arborea, però es diferencia perquè aquesta última té les flors blancuzcas i agrupades en la part superior de les branques, a més té les tiges joves cobertes de pèls mentre que I. scoparia els té glabros. El fruit és una petita càpsula.
 

Propietats
Astringente i antisèptic intestinal pels seus taninos.
Diurética i antisèptica de les vias urinàries per la brecina.
Officinal en l'Edat Mitjana com (herba Ericae) és utilitzada en homeopatia per al tractament d'afeccions renals.
Posseeix acció sedant sobre el sistema nerviós central.
És una de les trucades 38 Flors de Bach, remeis naturals per a les malalties físiques que, segons el Dr.Bach, tenien un origen emocional que no s'havia tractat. El bruc és en concret un remei per prevenir les emocions d'egocentrisme.

Cultiu
Per conrear la brecina són necessaris espais assolellats i poca aigua. És convenient que en començar i en finalitzar l'època de creixement, és a dir, a principi de primavera i final d'estiu, s'anyada una mica d'abonament orgànic. També cal tenir en compte que es pot veure afectada per fongs provocats per un excés d'humitat. La seva floració es troba entre principis de juliol a l'alta muntanya i ja entrat tardor a la terra baixa. La brecina s'utilitza molt en jardineria com a planta ornamental.